EXPOSICIÓ “ESTIL INDIRECTE”. THOMAS STEINERT

                                   Thomas Steinert, Dionysos estuvo aquí, 1990 – 1995


Ernst Ortlepp (1800-1864) s’ajusta perfectament al perfil del poeta maleït. Molt reconegut i celebrat per la seva producció de caràcter polític —amb la composició Germania va elogiar la revolució del 1848—, va caure, però, en l’oblit quan les circumstàncies personals el varen abocar a la marginalitat més absoluta. Instal·lat durant els darrers anys de la seva vida a la ciutat de Naumburg, Ortlepp va patir en aquell indret les carències més extremes, obligat a malviure en la indigència i visitant el centre penitenciari de manera reiterada. Malgrat tot, l’ombra allargada del poeta es pot avaluar més enllà de la precària reconstrucció biogràfica. Això és el que proposa aquest assaig fotogràfic de Thomas Steinert, que evoca la veu del poeta per mitjà de la figura de Nietzsche, que, de manera mig atzarosa, va coincidir i va simpatitzar amb Ortlepp durant l’època d’estudiant a l’internat de Pforta, molt a prop de Naumburg.

En efecte, el jove Nietzsche va ingressar a l’escola de Pforta el 1862, just quan les visites d’Ernst Ortlepp a l’internat i als seus estudiants sovintejaven. Un grup d’alumnes, als quals es va afegir Nietzsche, auxiliaven materialment el poeta, però també n’elogiaven el treball com a escriptor. El mateix Nietzsche va transcriure amb entusiasme molts dels poemes d’Ortlepp i va contribuir a les despeses del seu enterrament quan va ser trobat mort al bosc defora la ciutat. Les fotografies de Thomas Steinert proposen un recorregut per diferents emplaçaments que encavalquen les figures d’Ortlepp i Nietzsche, de manera que l’oblit i el quasi menyspreu que la història va bolcar sobre el primer ara es refan i es reformulen al mateix ritme que el retrobem en l’origen de l’obra nietzscheana. Els indrets de l’assaig fotogràfic de Steinert mostren diferents llocs que reconstrueixen els hàbits quotidians i les penúries que va viure Ortlepp —el mercat on es refugiava amb altres marginats, la presó, la gruta on pernoctava sovint i, fins i tot, les arbredes on va morir de manera misteriosa—, de manera que, en lloc d’articular una mena d’aproximació documental i fantasmagòrica d’un relat perdut, esdevé un paisatge farcit de la remor que desenvoluparia el pensament heterodox de Nietzsche i que, per extensió, arriba, així, fins a nosaltres tot i que sembla girada com aquell àngel de la història.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s