EXPOSICIÓ “ESTIL INDIRECTE”. CHRIS MOTTALINI

                                                        Chris Mottalini, 6 by Schindler, 2010

L’agost del 2010 Chris Mottalini va fotografiar sis cases —Schindler House, Fitzpatrick Leland House, Buck House, Inglewood House i Elliot House— de l’arquitecte d’origen vienès Rudolf M. Schindler a l’àrea metropolitana de Los Angeles. El protagonisme central d’aquest peculiar reportatge recau en la casa que el mateix arquitecte i la seva muller, Pauline Gibling, varen ocupar al número 835 de Kings Road. La casa no és tan sols un model d’arquitectura moderna —Schindler es va formar a Chicago i després va col·laborar de manera molt directa amb Frank Lloyd Wright— atès que també va ser concebuda com una llar susceptible d’acollir, a petita escala, un model de vida comunal. En efecte, a la Schindler House, el matrimoni va compartir residència, primer, amb Clyde Chace i la seva esposa, i, després, amb el matrimoni Richard i Dione Neutra. La possibilitat de convertir la casa en un espai compartit tenia una relació directa amb el compromís de Pauline Gibling amb els idearis comunistes —va participar en la fundació del Partit Comunista Americà a Chicago el 1919— i, de resultes d’aquesta conjuntura inicial, la casa es va adequar fàcilment a una partició equitativa quan el matrimoni es va separar el 1920. La situació, similar a la que ja varen protagonitzar Diego Rivera i Frida Kahlo a la casa estudi que compartien a la ciutat de Mèxic, es va trasbalsar quan el 1949 Pauline decideix pintar de color la part de la casa que li correspon. Schindler mai no va respondre els missatges amb els quals Pauline li demanava col·laboració per a decidir quin color seria el més apropiat. Ambdós varen morir a la casa de Kings Road; Rudolf M. Schindler, el 1953 i Pauline Gibling, el 1977.

Les fotografies de Chris Mottalini, lleugerament acolorides per evocar la intervenció cromàtica de Pauline Gibling, representen un exercici que acumula diferents relats: l’elogi d’un llegat arquitectònic susceptible de ser rehabilitat, el recordatori d’unes formes de vida que han de ser permanentment revisitades i, a la fi, una nova oportunitat per negociar el color que corregeix l’obra feta en benefici d’un esdevenidor millor.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s